HIPERTEXTO Y RIZOMA
Emprendamos los thousand
Plateaus (las mil mesetas), algo apropiado para un comentario sobre el
hipertexto y la cultura, ya que el libro-rizoma de Deleuze y Guattari podría
considerarse, en sí, como un incunable hipertextual. Si bien el texto viene
como artefacto impreso, fue diseñado como una matriz de discursos
independientes, aunque con referencias cruzadas, en la que se invita al lector
a entrar más o menos al azar. (Deleuze y Guattari, pág XX). Al no tener
secuencia definida salvo una estipulación de que se deje la conclusión para el final,
los capítulos, las “mesetas”, del libro pueden leerse en cualquier orden. La
tarea implícita del lector consiste en
construir una red de conexiones virtuales (que más de un lector conocido mío ha
sugerido que se haga operacional en una trama de enlaces hipertextuales).
Pero en la presente discusión, A thousand Plateaus es más que un ejemplo de hipertexto. Ha
influido también una gran influencia en las teorías sociales y en las polémicas
estrechamente relacionadas con la integración cultural de nuevos medios. En
toda la farmacopea posestructuralista,
la crítica cultura de Deleuze y Guattari parece ser el psicofármaco más eficaz.
Como señala Brian Massumi en su introducción, la nueva
cultura soñada de Deleuze y Guattari no procede del logos, la ley de las sustancias, sino del nomos, la designación de lugares u ocasiones. De ahí sus varios
tropos que se recuerdan mutuamente de nomadismo o nomadología ,
desterritorialización, líneas de vuelo, espacios lisos y estriados,
articulaciones dobles, máquinas de guerra, estribillos y rizomas. El generador
de todos estos tropos (el archirrizoma)
es el concepto de un orden social definido más por la travesía o el encuentro
activos que por la objetivación. Las
figuras de este orden incluyen el océano
del navegante o el desierto del nómada en contraste con el espacio cartesiano
del ingeniero o la cuadrícula urbana del policía municipal.
LIBROS: Georges P. Landow- Teoria del hipertexto- Paidós Multimedia 4. 1ª edición 1997.
Página 341.
Buscant per la xarxa he vist que George Landow és catedràtic de la Universitat de Brown, crític i teòric de literatura electrònica, així com pioner en l'anàlisi de les característiques i els efectes de l'ús de l'hipertext i els hipermèdia. És també el fundador de The Victorian Web, El Web del contemporani, el postcolonial, i el postimperial en la Literatura en Anglès, i el web Ciberespai, hipertext, i teoria crítica.
ResponderEliminarEls Articles i llibres de Landow han estat fonamentals en l'estudi de la evolució dels efectes de les noves tecnologies sobre el llenguatge i la literatura, enllaçant amb els treballs de crítics com Jacques Derrida, Roland Barthes, Gilles Deleuze, Paul de Man o Michel Foucault entre altres.
La seva obra Més significativa és Hipertext, on analitza les convergències possibles entre la teoria critica literària contemporània i els productes artístics i culturals de les noves tecnologies.
Landow ha publicat dos revisions successives d'aquesta obra, titulades respectivament Hipertext 2.0 i Hipertext 3.0.
(https://es.wikipedia.org/wiki/George_Landow)
La imatge de rizoma, per oposició a la imatge de l’arbre, em sembla ben útil per a parlar de l’hipertext com una estructura que creix cap a tot arreu, de manera no jeràrquica i no lineal, però que, malgrat que es dispersa, segueix sent una estructura. L’hipertext necessita una estructura que el sostingui, tot i que no sigui una estructura cartesiana sinó extremadament més complexa.
ResponderEliminar